La notícia parla de que Joan Font, empresari propietari de la cadena de supermercats BonPreu - i diria que també de la marca Esclat - va fer una conferència sobre el procés a Malla, un poblet de la comarca d'Osona. D'entrada tenim un empresari, que no té precisament una tendeta de mercat medieval – però tampoc és un monstre com La Caixa – que és favorable al procés. A l'entrada bíblica d'ahir ja apuntava que hi ha una separació més o menys tangible a l'elit catalana entre els favorables i detractors del procés – com a totes les classes socials, dit sigui de pas – i també, que aquesta separació anava lligada al nivell d'entitat d'aquesta elit. Així, malgrat que gairebé tots podrien tenir coses a veure amb el franquisme i el seu clima d'explotació brutal de la classe treballadora, podem trobar més independentistes entre els empresaris en la línia d'aquest senyor, que en la línia de l'Isidre Fainé – que ja vaig dir ahir que no té res, de feiner. Per altra banda, vull destacar que no em sorprèn – i aquí no hi ha cap evidència empírica, només demagògia – que l'acte aquest s'hagi fet a Osona, i és que la comarca de Vic és des de fa centenars d'anys la cuna del nacionalisme dretà de Catalunya. No en va, l'alcalde de Vic i dirigent de l'Associació de Municipis per la Independència és el sr. Vila d'Abadal, que ha pactat els pressupostos de 2013 amb ERC i Plataforma per Catalunya; i també ha minimitzat i banalitzat el que l'existència del feixisme a Osona significa. L'auge primerenc de la feixista PxC, exdirigida pel feixista, corrupte i violent domèstic Josep Anglada fou també, en part, per una utilització barroera i electoralista del catalanisme nacionalista més ranci i intolerant. Hi ha un Salvados en què l'Évole va a Vic, pel tema dels xenòfobs i els musulmans. Jo no el vaig veure tot – ni tan sols segueixo el programa – però recordo veure com un vigatà de 60 anys, o més, es va permetre de dir-li a l'Évole que no era català. Ja veieu, no és casualitat que s’hagi pogut veure en alguna foto a Internet al menyspreable Anglada amb una estelada.
Doncs bé, què diu el nostre estimat empresari Joan Font?
[...] ha exhortat els catalans a no fer cap cas dels que difonen missatges apocalíptics sobre les desgràcies que passarien si Catalunya fos independent: "Són pocs, però amb capacitat de fer molt soroll, i nosaltres hem de ser intel•ligents per no deixar-nos espantar i saber discriminar allò que és possible i allò que no ho és". En la mateixa línia, s'ha mostrat convençut que els poders financers i econòmics del país s'afegiran al procés d'independència quan vegin que ja és imparable, inclosa CaixaBank, el Banc Sabadell i fins i tot l'exministre Josep Piqué, "que ens dirà que ell ja era independentista des de jove".
En primer lloc, en Font dispara contra el discurs de la por i contra l’elit unionista – al que ja he dit abans em remeto – dient amb certa gràcia que arribats el moment, a l’independentisme s’hi apuntarà fins i tot el Tato. Jo ahir ja avisava de que les elits només s’hi apuntaran amb certes garanties... A continuació segueix amb els seus trets disparant amunt:
"la Caixa és una gran institució, però aquí no hem de fer el que vol la Caixa, oi que no? I la Caixa ha d'entendre que aquest país no ha de fer el que vol la Caixa. Ni tampoc el que vol Bon Preu. Hi ha gent que voldrien que es fes sempre el que ells volen".
A mesura que avança el procés, Font constata que més empresaris "van sortint de l'armari i s'hi pronuncien a favor, perquè els empresaris sobiranistes som majoria, malgrat que haurien de sortir més als mitjans i no deixar el discurs en mans d'uns pocs", com el president de la CEOE, Joan Rossell que "d'empresari, no en té res".
"Fins i tot el Sabadell i la Caixa es posaran a favor de la independència, i asseguraran que en privat ja ho deien que volien la independència, i voldran recuperar la confiança dels catalans, proclamant-se entitats genuïnament catalanes, encara que tinguin la seu a Londres".
Primer diu quelcom que està bé, a priori: es farà el que volguem tots, en majoria. És a dir, la població. Després afirma contundentment que els empresaris són independentistes. Ostres! Segurament els esperits del PSAN, i tota la recaterva de sigles semblants que dormen la nit dels justos, es remouen als museus i als arxius. La CUP o el Moviment de la Terra no, que encara no ho saben. O potser sí, vés a saber. L’últim paràgraf és repetició: és obvi que arribats el moment, cap empresari – que mira sempre pel diner, no pel color de la bandera – voldrà perdre un mercat de 7 milions de persones, tant si ha participat activament el procés i ha aconseguit un nou estat a mida, controlable; com si s’ha d’adaptar a un nou estat que no li deixarà fer com han anat fent els últims 200 anys.
Font ha constatat l'existència d'opinions diverses dins del Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN), del qual forma part, entorn la reacció espanyola al procés: "Jo sóc dels que crec que quan vegin que anem molt seriosament, faran una oferta de pacte fiscal, competències blindades, el que sigui perquè no marxem.". Però si la consulta del 9 de novembre no es pot portar a terme, està segur que "això desencadenarà un altre procés que ja no està en mans del govern espanyol poder parar-lo".
Bé, el que (no) em sorprèn, és que aquest home estigui al Consell Assessor de la Transició Nacional. Això em preocuparia si no fos perquè també hi és representat tot l’arc parlamentari independentista, i nombroses entitats, convertint – almenys de portes enfora i pel que a mi em sembla – el CATN en una entitat plural. Sobre les contraofertes i alternatives a un bloqueig del referèndum no hi ha res a dir. Que no?! El Joan Font està insinuant que, efectivament senyors, el referèndum podria no fer-se. Aquí és on recordo el discurs de la CUP: arribats al moment, CiU no farà l’acte de desobediència a l’estat i rebel•lia necessari per seguir tirant endavant el procés. Clar, els empresaris sortiran a defensar els col•legis electorals de la Guàrdia Civil? Els empresaris donarien suport a la desobediència que suposaria convocar el referèndum amb l’estat en contra i instal•lant els col•legis electorals a l’aire lliure i amb urnes de cartró, si cal? Els empresaris estaran acampant davant de les institucions per evitar l’empresonament de càrrecs electes, encara que siguin de CiU?
I dins del procés, és necessari donar suport "als nostres lideratges, tenir confiança en Artur Mas, Oriol Junqueras, Carme Forcadell o Muriel Casals, no podem estar qüestionant-los cada dia, cosa en què els catalans som especialistes"es poden equivocar, com s'equivoca tothom, però cal que tinguin la nostra confiança, perquè són gent honesta, que treballa molt i que aguanta pressions de tot ordre". Si tothom fa el que ha de fer al seu nivell, va reblar, està convençut que el procés culminarà amb èxit. El grau d'unitat del procés, segons el conferenciant, s'afermarà "quan arribem als moments més delicats del trànsit, en els quals s'imposarà algun model de govern d'unitat".
Lideratges? No havíem quedat que el procés érem tots? Fixeu-vos en els noms. ICV-EUiA, que ha donat suport al referèndum, hi és? NO. La CUP, que ha donat suport al referèndum, al procés i és independentista, més que ell i tots els seus junts, hi és? NO. Forcades i Oliveres, que han obert un projecte il•lusionant dins l’independentisme transformador, hi són? NO. Ada Colau, que també dóna suport al referèndum i és un dels màxims lideratges de base – és portaveu, o és que potser la PAH necessita presidents? – que ha donat la protesta social, hi és? NO. Per a aquest senyor, aquests quatre noms són els que ens portaran a la independència, els qui governen el timó. La resta remem, o ens ho mirem i critiquem, com critica ell el que ve a continuació: resulta que els qüestionem massa. CÀSUM L’ÓS PEDRER!, És que potser si ets líder no se t’ha de qüestionar!? Què es pensa que són els partits i els líders aquest senyor, el PCUS d’Stalin!? El mateix Mas ha dit en més d’una ocasió que quan acabi tot el follón ell se n’anirà a les Quimbambes a que li facin massatges a vuit mans, lluny de tanta pressió. Però és que també ha dit que ell no és el procés, com també que la població no s’hauria d’alinear rere d’ell, sinó al seu costat. Bé, les JNC, CDC, i mitja ANC potser no ho vegin així, promovent de tant en tant allò #totsambelpresident. Ja sabem tots què és això de parlar per parlar, encara que no estiguis en campanya electoral.
Però és que a més, no us ho perdeu, resulta que els catalans som experts en això. Què ens està insinuant aquest bon home?! Ara resultarà que tots els conflictes interns de la Història de Catalunya – la poso amb majúscules a propòsit – són perquè qüestionem massa els líders, i que els catalans que fan això miren massa pel seu sarró. Començant pels remences, els primers grans traïdors a la pàtria, segurament per protestar i voler un mas ben gros mentre els nobles es podrien de florins i croats i a sobre els perseguien com a conills si fugien del feu. La divisió d'opinions i confrontació d'interessos és el pa de cada dia de totes les nacions, al llarg de tota la Història, senyor Font. Que vostè desitgi que els camperols remences i els obrers contemporanis ens estiguem calladets a casa, mentre vostè engreixa obscenament amb la plus-vàlua de les seves dependentes i els seus reposadors, no vol dir que estiguem disposats a fer-li el joc, fel·lant compulsivament els òrgans de la burgesia a la qual pertany.
I ja per acabar:
Font ha fet una crida als assistents a ser conscients que "vivim un procés d'un volum i una envergadura que poques generacions tenen ocasió de viure per construir un gran país", i ha mostrat el seu convenciment que les lleis econòmiques del futur estat català seran radicalment distintes de les actuals, que no estan pensades per a les empreses que creen riquesa sinó per a les de l'Ibex35: "Catalunya viu del treball, l'enginy i el talent des del segle XVIII, tenim líders mundials en sectors com l'agroalimentari, la medicina, la biogenètica, i tot això anirà a més el dia que puguem administrar els nostres propis recursos."
Això de que un empresari em digui que anem a construir tots un gran país em fa grima. M’agradaria saber què entén ell per construir un gran – atents que diu gran, no nou – país. Tornem a tenir un altre tret contra el pis de sobre, amb això de l’Ibex, i no hi ha res a dir. Peeero.... "Catalunya viu del treball, l'enginy i el talent des del segle XVIII" AAaaaahh!, amigo!: “Catalunya viu del treball... – o hauríem de dir els rics catalans, la burgesia catalana, és la que viu del treball dels obrers i treballadors catalans? – ... de l’enginy ... – de qui? del dels enginyers de Puertos y caminos, o del dels avantpassats dels seus, que traficaven amb esclaus, rom i teles estampades? – ... i el talent.” – estic segur que no es refereix al Josmar. Ja podeu veure que, l’últim que espera aquest senyor és que el pueblo harapiento pugui decidir mínimament com serà la Catalunya independent. Si li preguntéssim a aquest senyor, voldria un procés participatiu, o seria més partidari d’una Constitució amb 8 pares? Aquest senyor voldria ampliar i assegurar serveis públics per la resta de la població? Aquest senyor acceptaria un Sou Mínim Interprofessional de 1.000 €? De 900? I de 800? Va, de 750 € i així segur que ens reconeixeran els EUA!
Té raó en dir que a la futura Catalunya independent, els líders mundials catalans dels diferents sectors econòmics aniran a més. És obvi, l’estat podrà assegurar les beques que necessitin per investigar cuanto quieran. Ara, què passa quan un d’aquests Grans Líders – em sembla ja prou clar que per a aquest senyor la resta no comptem, som treballadors dèbils i insignificants que a més parlem castellà a estones – es vol construir Mi Gran Centro de Creación, Innovación y Prestigio Mundial de la Muerte enmig d’un parc natural protegit, i sense ni tan sols trucar a cobrament revertit als qui hi viuen a prop? Doncs resulta que els afectats s’han d’enterar per la televisió, i es veu que a ell se li poden fer les lleis a mida que vulgui. Ah, espera que ell no és l’únic. BCNWorld – putes i casinos però més amagadet i sense neons – també tindrà les lleis a mida que desitgi. Temps al Temps.
Senyores i senyors, aquesta podria ser la Catalunya del futur si la població, il•lusionada per la oportunitat de construir un país millor al que coneixem, segueix pressionant i no es deixa robar aquest somni, si vota un Parlament decidit a canviar les coses, i a barrar el pas als personatges com aquest. Si per ell fos, ens organitzaria una Catalunya igual de gris que Espanya però amb barretina i calçots a Nova York, mentre les mútues privades afloren i la pobresa segueix campant com fins ara. Només la força del moviment és la garant de que el procés arribarà a convertir-se en un país millor, però millor de veritat, no de molles que ens deixin caure els de sempre.
Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer.
Les elits catalanes estan dirigint el procés des del minut zero, junt amb les classes mitges. Aquesta es la seva operació Gatopardo pq tot canvii per tal que no canvii res. Es el discurs convergent, el Cercle Català de Negocis, el que està aconseguint l'hegemonia dins el nacionalisme actual, desplaçant i marginant cada cop més l'esperit revolucionari de la CUP. Ara escolten Núria Feliu i no Obrint Pas, ara el gurú es Xavier Sala i Martín, no Arcadi Oliveres i el referent Israel, no Palestina.
ResponElimina