El Conte del Terrorisme o Per què un conductor de furgoneta va atropellar la gent de la Rambla de Barcelona la tarda del Dijous 17 d'agost del 2017

Tinc aquest bloc només per saber que, quan ho vulgui o necessiti, podré fer-ne ús. Aquest és el tuit que em va portar a fer aquest conte. Llegiu-lo, si voleu, als infants. Espero que pugui ser útil.

Que algú m'ajudi a explicar aquest horror al meus fills. Jo no trobo paraules.#Barcelona pic.twitter.com/8lgTG66okz

— J. (@june661977) 18 d’agost de 2017

El Conte del Terrorisme o Per què un conductor de furgoneta va atropellar la gent de la Rambla de Barcelona la tarda del dijous 17 d'agost del 2017

Hi havia una vegada, un món. Era un món ple de mars i muntanyes, de boscos i prats, de selves i deserts. Moltes persones vivien en aquest món, repartides per tot arreu, i parlaven moltes llengües diferents. També tenien maneres de vestir, cuinar, resar i fer les coses diferents. A cada zona on la gent que hi vivia s'assemblava molt, les anomenaren països. Així que les persones d'aquest món vivien a molts països diferents, tot movent-se sovint d'un país a l'altre.

Fa molt de temps, alguns d'aquests països van començar a construir ciutats, semblants a aquelles en les què nosaltres hi vivim avui. Van construir cases molt altes, de molts pisos; i molts carrers, per a què hi passessin molts cotxes. Per a què les cases tinguessin llum, i els cotxes poguessin moure's, calia treure de sota terra uns olis, unes pedres i uns gasos especials. L'oli especial era molt negre i espès, el van anomenar petroli, i servia per fer la gasolina, que fa córrer els cotxes. Les pedres especials també eren molt negres, embrutaven molt i les van anomenar carbó. I el gas especial no es podia veure, perquè era com l'aire que respirem, i el van anomenar gas natural. Tant el carbó com el gas natural servien per fer l'electricitat, que servia per poder fer llum a les bombetes, i il·luminar les grans ciutats.

En aquests països on les persones havien començat a construir ciutats, algunes d'elles van començar a tenir molts diners, i es van convertir en rics. Això fou perquè tenien moltes altres persones que treien de sota terra aquell petroli, aquell carbó o aquell gas que tothom volia per tenir llum o fer anar el cotxe. Qui tenia petroli, carbó o gas podia canviar-los per molts diners, perquè tothom volia electricitat i gasolina, i es feia ric. Però, un bon dia, la gent va descobrir que aquell petroli i aquell gas natural s'esgotaven. No n'hi havia prou per a tothom! Els rics van sortir a buscar pel món, a veure a on hi havia més petroli i gas. I sabeu què? el van trobar. Van descobrir que, a una zona d'aquell món, hi havia molt petroli i gas a sota terra. Tanmateix, era una zona on hi havia uns quants països, diferents dels seus. Per diferenciar-los, a partir d'ara a uns els anomenarem els països de les ciutats, i als altres els països del petroli.

Aquesta és una foto del món feta des de molt lluny. Molts dels països que
aquí diem "de les ciutats" són dins dels cercles blaus, molts dels
"del petroli" són dins del cercle verd, i sota l'estel groc hi ha Barcelona.

Doncs bé, fa també molt de temps, els rics dels països de les ciutats van enviar els seus soldats als països del petroli, i van obligar a la gent d'allà a fer el que ells diguessin. Així van poder tenir el seu petroli i el seu gas, per fer més gasolina o electricitat i tenir més diners. Això no va agradar gens a la gent dels països del petroli, però als rics de les ciutats això no els va preocupar: van parlar amb algunes persones que vivien a aquells països, els van donar molts diners per aquell petroli i aquell gas, i els van fer rics, tot dient que ara eren els seus "amics". No cal que us digui que, tot i que encara avui dia diuen que són "amics", en realitat no s'estimen: uns i altres només volen més diners. Tot va continuar així fins que, un dia, els soldats que hi havia en aquells països van haver de marxar.

Abans de que els soldats tornessin a les ciutats, els seus rics van decidir, entre ells i sense preguntar a la gent del petroli, com serien els seus països, per tal d'assegurar-se que els seus "amics" els seguirien enviant el petroli i el gas amb els que tants diners rebien. Això va tornar a fer enfadar tota la gent del petroli, de manera que, durant aquella època, els "amics" dels rics als països del petroli van haver de fer mans i mànigues per a què no els fessin fora dels seus països. Des de les ciutats, els rics els ajudaven, enviant-los diners i a vegades armes i soldats, però no van poder evitar que, ara aquí, o ara allà, la gent del petroli els aconseguís fer fora. Així, la gent d'alguns països van començar a deixar d'ajudar els rics de les ciutats, que tantes vegades els havien fet enfadar.

En aquesta època, però, van començar a aparèixer els Dolents. Els Dolents eren persones, tant dels països de les ciutats com dels països del petroli, que no estimaven: odiaven. En comptes d'estimar les persones, volien fer mal, molt de mal, a totes aquelles que no estiguessin d'acord amb el què ells deien i volien. Els Dolents creuen que el que diuen i pensen és una veritat tan important, que han de fer mal a aquells que no hi estan d'acord, perquè pensen que el que ells creuen és més important que les persones. Quan els Dolents fan molt de mal a les persones, intenten fer por a tota la gent per a què els facin cas, i d'això avui dia en diem terrorisme. De fet, els soldats van haver de tornar a les seves ciutats després de que els seus Dolents haguessin ocasionat molts problemes, però aquesta és una altra història.

Aquesta altra història té a veure
amb aquest senyor (sí, es Dolent).

El cas és que, com que els rics de les ciutats cada cop necessitaven més petroli, i més gas natural; van demanar ajuda als seus "amics" del petroli per tal d'aconseguir el petroli i el gas dels països que els rebutjaven. Aquests "amics", els van presentar als Dolents dels seus països, i els rics de les ciutats els van dir: "Us donarem armes, i us ensenyarem a fer molt de mal a les persones, si a canvi ens ajudeu a tenir el petroli i el gas d'aquells països que no ens els donen". I dit i fet, els Dolents del petroli van aprendre a fer molt mal, van obligar a la gent d'un d'aquells països a fer tot el que ells diguessin, i els rics de les ciutats van tenir un altre cop més petroli i més gas. Un cop fet això, els rics es van oblidar d'aquells Dolents. Però, si recordeu, la gent dels països del petroli feia temps que s'havia enfadat amb ells: els havien portat soldats temps enrere, i no els havien tingut en compte quan els soldats de les ciutats van marxar.

Una de les primeres vegades en què Dolents dels països del petroli es van
trobar amb un dels rics dels països de les ciutats.

Al cap d'un temps, els Dolents dels països del petroli van començar a fer mal també a la gent dels països de les ciutats. De fet, recordeu que, des del principi, sempre van fer mal a tota la gent dels seus països que no pensés com ells, però a qui més odiaven era a tota la gent de les ciutats. Va arribar un dia, en què van aconseguir fer molt, molt de mal a molta gent a una ciutat que es diu Nova York.

Això és el que van fer a Nova York. Amb avions.

La gent dels països de les ciutats es va espantar molt! Els rics de les ciutats van sortir a la televisió, i van dir que hi havia un problema, però no amb els Dolents del països del petroli, sinó amb tota la gent que vivia en aquells països! Primer, van enviar els soldats a fer la guerra, a fer mal, al país del petroli on hi havia els Dolents. Les guerres succeeixen quan moltes persones fan mal a moltes altres persones, generalment amb armes i bombes. Però després, van decidir d'enviar-los a un país que no els enviava prou petroli o gas, tot dient que en aquell país hi havia armes perilloses que podien utilitzar els Dolents, cosa que sabien que era mentida. Aquell país es diu Iraq, i aquella nova guerra va fer enfadar molt tota la gent del món, i més encara a la dels països del petroli. Tothom sospitava que els rics mentien, i que en realitat feien una guerra pel petroli i els diners. Algunes persones dels països del petroli van tornar a creure's les mentides dels Dolents, aquests van començar a ser més forts, i van aconseguir fer molt mal a la gent de les ciutats, a Madrid primer, i a Londres després.

Una foto del dia en què aquests tres rics de les ciutats van decidir
que calia fer la guerra a l'Iraq tot dient una mentida.
El de la dreta mai no se n'ha penedit.

I això el que van fer a Madrid. Els trens anaven plens de gent.

Malgrat tot plegat, els rics de les ciutats necessitaven més petroli, i més gas. Les ciutats cada cop eren més grans, i necessitaven més electricitat, i més gasolina, perquè cada cop necessitaven més llum i volien més cotxes. Per a què els arribessin més gas i petroli, i més ràpid des d'Iraq, van voler construïr un tub grandiós i llarguíssim, per a què hi passessin la gasolina i el gas. Aquest tub tan gros, havia de passar per un país que es diu Síria, però la gent d'allà no va voler que construïssin aquell tub. Com que ja no podien tornar a enviar els soldats, van tornar a demanar ajuda als seus "amics" del petroli. I aquests els van dir: "Doneu-nos més diners i més armes, que nosaltres farem que Síria us torni a donar més petroli i més gas i podreu fer el tub". El que va passar a continuació, és que els "amics" rics del petroli van donar aquests diners i armes als seus Dolents, que llavors s'havien fet més forts arran d'aquella guerra a Iraq. Si recordeu, tots ells estaven enfadats amb els països de les ciutats, i feia temps que els "amics" del petroli i els seus Dolents s'ajudaven mútuament. Així que els Dolents del petroli, que llavors eren bastants i feien molt de mal, van començar a fer la guerra a la gent de Síria, que a més ja tenien molts altres problemes. No cal que us digui que la gent que viu als països del petroli estan una mica farts de rics, Dolents i petroli, oi?

Als rics de la ciutat no els va agradar, perquè ells només volien el petroli i aquella guerra s'havia fet massa grossa. Però, què podien fer? Per una banda volien el petroli i el gas que tenien els Dolents, però per l'altra la gent dels països de les ciutats volia que lluitessin contra aquells mateixos Dolents. Així que van començar a fer les dues coses alhora: Avui dia, els rics de les ciutats diuen per una banda que lluiten contra els Dolents i els fan mal tirant-los bombes des dels avions; mentre que per l'altra donen armes a canvi de diners o petroli als seus "amics", que estan ajudant els Dolents. Un dia la tele diu que els avions han tirat bombes als Dolents, sense mirar gaire on cauen; i al dia següent la mateixa tele diu que els rics i els "amics" del petroli han intercanviat armes per diners. 

Síria porta en aquesta guerra sense fi 6 anys, i aquesta vegada els Dolents encara són pitjor: van aconseguir tornar a fer mal a la gent de les ciutats de París primer, i Barcelona l'altre dia, entre d'altres. En el fons, si us fixeu, els Dolents del petroli volen que tota la gent d'allà pensi que tota la gent de les ciutats estem d'acord amb els rics que enviaven els soldats, i que per això som Dolents. Però és que, els Dolents de les ciutats, volen que pensem que tota la gent del petroli en realitat és Dolenta, com els que vénen a fer mal a les ciutats amb bombes i furgonetes. Quant més odi i por hi hagi, més contents estaran els Dolents d'un lloc i de l'altre, perquè més gent es creurà les seves mentides, i ells seran més i més forts.

Una de les trobades entre un dels rics de les ciutats (et sona?)
i un dels seus "amics" dels països del petroli. El de l'esquerra
de tot és un ric que dona armes per matar gent a canvi de diners.

Enmig de tot això, a Síria, on els Dolents estan fent moltes maldats, la gent té molta por, tanta com la que va tenir la gent de la Rambla l'altre dia. A més, a molts altres països d'allà els Dolents també fan moltes maldats, o bé simplement la gent no té diners per menjar, o per viure. Així que molts d'ells intenten agafar les seves coses, i fugir a un altre país. Molts intenten arribar als països de les ciutats, perquè pensen que aquí podran continuar la seva vida lluny dels Dolents i les guerres, o simplement perquè és un lloc millor per viure-hi. Però, per arribar-hi, cal pujar a un vaixell, o una barca, i creuar el mar. Als rics de les ciutats i als seus Dolents no els agrada que vingui molta gent dels països del petroli. Així que els rics intenten posar barreres pels països, diuen a tothom que no ajudin als que fugen, i deixen que moltes barques s'enfonsin al mar. La gent dels països del petroli son com nosaltres, i per això algunes persones valentes de les ciutats pugen a un vaixell per anar a rescatar la gent que creua el mar, per a què puguin tenir una vida millor al nostre costat.

Els valents salvant un nen del mar i pujant-lo al seu vaixell.

Aquest nen fugia de Síria amb la seva família i va morir al mar 😢.

El passat dijous 17 d'agost, a la tarda, unes persones Dolentes, que havien estat de la gent dels països del petroli; van conduir una furgoneta per la Rambla de Barcelona, per atropellar i fer mal a tanta gent de les ciutats com poguessin. Ho van fer perquè creuen que el que ells diuen i pensen és més important que les persones, i perquè creien que totes aquelles persones que atropellaven no estaven d'acord amb ells. Els Dolents de la furgoneta creien que tots aquells que atropellaven estaven d'acord amb els rics que els havien enviat soldats als seus països, a fer guerres per buscar el petroli i el gas. I ahir divendres 18 d'agost, també a la Rambla, algunes persones Dolentes de les ciutats, van anar a dir-hi que tota la gent dels països del petroli eren Dolentes com les que havien conduït la furgoneta. Però, sabeu què va passar? que la gent que hi havia a la Rambla, gent de tot el món, que venien dels països de les ciutats i dels països del petroli, es van enfadar amb ells, i els van fer fora de la Rambla, perquè eren mentides.

Per poder acabar amb els Dolents, amb el terrorisme de tots els Dolents, i amb totes les seves malvestats amb armes i furgonetes, calen vàries coses: 

• La primera, no creure'ns als Dolents, a cap d'ells, perquè sempre diran mentides per a què tothom pensi com ells. 

• La segona, enfadar-se amb els Dolents i fer-los fora d'allà on vagin. A vegades ho faran els policies, perquè els Dolents portaran armes i voldran fer mal, i a vegades ho haurem de fer nosaltres, quan els Dolents vulguin dir mentides a la gent per estendre el seu odi. Els Dolents ens volen fer mal a tots, i per això no ens hem de sentir malament per enfadar-nos amb ells i fer-los fora d'on estiguin: és la única manera de poder seguir estimant a la gent, sigui d'on sigui. Mai et quedis sense fer res si una persona Dolenta intenta convèncer a d'altres dient mentides, o si fa mal a altres persones. Un savi va dir una vegada que els Dolents només guanyaven quan la gent bona no feia res.

• La tercera, enfadar-se amb els rics, dir-los que no volem el seu petroli i el seu gas pels quals han mort i s'ha fet mal a tantes persones, que hi han altres maneres de fer córrer els cotxes i de tenir llum, i que ells són tant, o més malvats, que els Dolents de tot arreu, perquè són els que provoquen tants problemes a tothom amb els seus diners.