Podrien aparèixer restes arqueològiques a les obres del mercat?
Què passaria?
Què hauria d’aparèixer per a què el projecte es veiés afectat?
Es podria actuar de manera preventiva o amb antelació?
Actualment, el #Mercat de l’#AbaceriaCentral de #Gràcia està en procés de remodelació. El mercat provisional està al Pg. de Sant Joan, i de l’antic edifici només n’ha quedat l’esquelet de ferro, deixant a la vista per primera vegada l’espai buit que ocupava el mercat.El projecte de remodelació inclou fins a tres pisos de subsòl, cosa que implica excavar i rebaixar el terreny dels aproximadament 3500 m² de superfície que té el mercat en total, fins a una profunditat considerable.
https://beteve.cat/politica/nou-projecte-mercat-abaceria-placa-oberta-espai-entitats/
Per tant, si hi haguessin restes arqueològiques a sota del solar del mercat, aquestes apareixerien quan la maquinària comencés a remoure terra, al principi de començar les obres, cosa que s’espera per als pròxims mesos.
Ara bé, què passaria si apareguessin restes arqueològiques al solar del Mercat de l’Abaceria Central de Gràcia? Doncs que el Servei d'Arqueologia de Barcelona actuaria com fa sempre, amb els seus criteris habituals.
https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/el-servei/area-dintervencions/
Una de les coses que fa el Servei d'Arqueologia de Barcelona és investigar el passat del Pla de Barcelona per a preveure l'aparició de restes arqueològiques allà on s’ha de construir. Per tant, si tenen indicis informen amb antelació, no només es dediquen a supervisar excavacions. Això és un gran avantatge, ja que si es projecta una construcció i el Servei d'Arqueologia de Barcelona té indicis de que hi poden aparèixer restes, no caldrà aturar les obres: ja se sap que caldrà excavar, la intervenció no afectarà la construcció i aquesta no afectarà les restes. Per tant, tant si el Servei d'Arqueologia de Barcelona ja ho ha pogut preveure com si no, hauríem d’estar tranquils pel que fa a la salvaguarda del valor científic del que pugui aparèixer. Ells saben què cal fer.
Ara bé, tot dependrà del què aparegui, si apareix. Si apareix alguna cosa, cal tenir en compte que s’excavarà arqueològicament, però segurament les restes del jaciment desapareixeran per a què es pugui fer el mercat, tal com va passar amb la Vil·la Romana del Pont del Treball.
En canvi, en el cas extraordinari que apareguessin restes arqueològiques d’unes dimensions, importància i estat de conservació excepcionals, sí que caldria entrar a debatre com es modifica el projecte, o quina alternativa es pot trobar, cosa difícil a Gràcia.
El que sí succeeix de tant en tant és que les restes patrimonials s’integren al projecte constructiu, sobretot quan es busca un valor afegit o no afecten al projecte previst. Per exemple, un tros del Baluard de la Reina al CEM Ciutadella, o la muralla romana a l’Hotel Mercer.
Per tant, en cas de no preveure troballes, què es pot fer per a evitar començar les obres del mercat i descobrir que a Gràcia hi havia la vil·la de Luci Minici Natal, conservada amb murs de 2 m d’alçada, pintures i diversos mosaics?
A Calella ha passat quelcom similar, tot i que ja hi havien indicis previs de la presència de la vil·la. El tema és si la societat percep les restes arqueològiques com una oportunitat de generar riquesa o com una molèstia. Ja quan al 2011 es va descobrir la Vil·la Romana del Pont del Treball, la dra. Isabel Rodà va apuntar a un problema de la legislació autonòmica, la qual obliga a excavar, però no obliga a què l’excavació es faci abans de començar a executar les obres o tancar el projecte.
Actualment, gràcies a les investigacions del Servei d'Arqueologia de Barcelonas sovint es pot preveure la aparició de restes i per tant hi ha marge de maniobra, però no sempre és així. Per tant, és important mirar d’esbrinar les probabilitats de que al Mercat de l’Abaceria Central hi apareguin restes arqueològiques. En aquest sentit, partim d’una incertesa absoluta: A la Carta Arqueològica, no hi surten resultats d'època Antiga a la Vil·la de Gràcia.
Les intervencions que apareixen tenen a veure amb el patrimoni pre-urbà de Gràcia, com ara les masies o el Palau de la Virreina. No hi consten intervencions on apareguessin restes antigues, i de medievals hi ha una mina d’aigua al nou hotel de Núñez y Navarro al c/Còrsega. Ara bé, hi ha un element important que crec que podria augmentar lleugerament la minsa probabilitat de que apareguessin restes: la Travessera de Gràcia. Gràcies als estudis de Josep Maria Palet, J. Ignacio Fiz Fernández i Héctor Orengo, es coneix la trama de camins d’origen romà. Es tracta dels estudis sobre la centuriació de Barcino, és a dir, la organització del paisatge rural del Pla de Barcelona:
https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/231711/icac_art_23.pdf?sequence=1
Això s'ha pogut investigar gràcies a la informació processada de diferents mapes del Pla de Barcelona al llarg del temps i a la pervivència d’aquests camins. En aquesta trama, es veu com la línia de la Travessera de Gràcia i la de Les Corts és la fossilització a la ciutat d’un dels principals camins de l’ager de Barcino, que travessava la plana en sentit horitzontal. De la mateixa manera, el Torrent de l'Olla és una altra fossilització d’un d’aquests camins d’origen romà, en sentit vertical.
 |
| Plànol dels camins al Pla de Barcelona en època romana (Palet, Fiz i Orengo). La traça número 2 correspon a la línia de les travesseres de Gràcia i Les Corts. |
En canvi, on sí van aparèixer restes fou a Les Corts, a la mateixa Travessera de Les Corts: una necròpolis romana d’entre els segles I i III dC. Cal recordar que les necròpolis romanes tenien predilecció pels camins, a causa de la creença segons la qual l'ànima dels difunts pervivia una mica cada cop que algú pronunciava el nom del difunt en veu alta. D'aquí que els principals camins d'accés a les ciutats fossin autèntics mostraris de les tombes, els noms i les vides dels habitants.
 |
| Via funerària a Pompeia |
I, si tenim en compte que les travesseres de Gràcia i LesCorts són la pervivència d’un antic camí rural, que travessava la plana i comunicava les finques i vil·les del territori amb la Via Augusta o les ciutats; no seria estrany que les tombes s’hi posessin a prop. Aquests cementiris rurals podien servien per als habitants permanents de les vil·les romanes: els treballadors agrícoles. Una d’aquestes va aparèixer durant les obres de la Línia d'Alta Velocitat a StAndreu, a la zona del Triangle ferroviari de TMB.
 |
| Font:Memòria arqueològica. |
Aquestes tombes s’han relacionat amb la vil·la romana que hi podria haver hagut sota l'antiga masia de Can Nyau, a St. Martí de Provençals, tot i que hi haurien altres candidates. Per tant, si apareguessin tombes romanes, podria haver una vil·la romana a Gràcia. Una altra cosa que podria aparèixer seria algun assentament prehistòric, o bé rural ibèric. La dispersió de les sitges d'aquests assentaments podria augmentar les probabilitats de que n’aparegués alguna.
 |
| Sitges ibèriques al Serrat dels Espinyers, a Isona. (Cristina Belmonte) |
De manera similar, una altra resta que podria aparèixer seria alguna conducció d'aigua medieval o moderna, però en aquest cas és molt probable que la documentació històrica n'ofereixi pistes, i que per tant el Servei d'Arqueologia de Barcelona ja ho tingués previst. Una cosa que, en canvi, sí seria interessant que aparegués i podria fer-ho en una probabilitat baixa serien les restes del camí romà. Actualment se sap que les vies romanes normalment no anaven empedrades, sinó que estaven pavimentades amb terra premsada. La nostra travessera romana podria haver estat un cas similar, però la traça exacta de la antiga via romana podria haver desaparegut, o es podria haver mogut amb el pas del temps, ja que les fossilitzacions no sempre són exactes. I, el que crec que podem descartar en una probabilitat del 99% és que ens aparegui una gran vil·la romana. La proximitat de la Travessera ho descarta, ja que les vil·les buscaven estar a prop dels camins, però no al seu peu. Tampoc esperaria que aparegués algun mil·liari, perquè el ramal de la Via Augusta passava per Barcino, no per la nostra travessera. La única cosa que sí estic segur que apareixerà són fragments d'objectes, sobretot ceràmica. Els diferents estrats d'èpoques històriques, estiguin remoguts d'antic o no (per exemple, per les feines agrícoles), contindran fragments dispersos de ceràmica de diverses èpoques, i potser fins i tot alguna moneda o resta metàl·lica, o bé fragments de sílex. Tanmateix, només la concentració alta d'aquests materials en algun estrat concret podria ser indici de la presència d'alguna resta arqueològica de més entitat, encara que no hi hagin estructures com ara murs o sitges.
Tot plegat significa que, si el Servei d'Arqueologia de Barcelona ho considera necessari, hi haurà un seguiment de les obres; però no podrem saber si hi ha alguna resta arqueològica sota el Mercat de l'Abaceria Central fins que la maquinària no comenci a remoure la terra. I, en cas estrany que aparegui alguna cosa, estic 99% segur de que no afectarà el projecte de reforma del Mercat de l'Abaceria Central.
Ara bé, somiar és gratis, i em faria il·lusió saber que hi ha precedents d'assentaments humans a la Vil·la de Gràcia, i que per exemple hi apareguin les restes del camí romà, alguna tomba romana o fins i tot algun assentament ibèric o prehistòric. Seria tota una notícia i una nova oportunitat de difondre l’interès per la història de Barcelona. Caldrà estar atents.
ACTUALITZACIÓ 13 DE SETEMBRE DE 2021
Feliçment, estava equivocat i no caldria esperar a que comencessin les obres i la remoció de terres per a saber què hi ha sota el Mercat de l'Abaceria Central. Avui han començat les prospeccions amb georadar al solar de l'antic mercat.
 |
| Foto del compte de Twitter @PoblesdelPla. Actual carrer de Siracusa a principis dels anys 30. Autor desconegut. https://twitter.com/PoblesdelPla/ status/1349436014918586371?s=20 |
La fàbrica ocupà bona part d'aquest espai, i el solar del mercat fou una donació del propietari, el sr. Puigmartí, a condició de que s'utilitzés com a mercat, ja que fins llavors el mercat de queviures es realitzava a l'aire lliure a la zona de l'actual Pl. de la Revolució.
Per tant, el que té més probabilitats d'aparèixer seran restes vinculades a la fàbrica, tal i com ja va aparèixer a l'edifici proper de Núñez y Navarro.
ACTUALITZACIÓ 20 DE SETEMBRE DE 2021
Avui han començat els sondejos arqueològics al solar del Mercat. Com s'esperaven els arqueòlegs, han aparegut diversos paviments vinculats a l'antiga fàbrica del vapor Puigmartí. Pel que he pogut saber, la roca mare o substrat geològic, és a dir, la capa de roca a partir de la qual ja no es conserven restes arqueològiques perquè és la de formació geològica; està situada a uns 150-200 cm de profunditat. En canvi, els paviments de la fàbrica Puigmartí que estan apareixent ho fan a una profunditat d'entre 50 i 100 cm. Això és una mala notícia per a les hipotètiques restes arqueològiques que hi pogués haver hagut en aquesta àrea, ja que la profunditat a la què apareixen els paviments és també la profunditat a la què s'excavà en el moment de construcció de la fàbrica, i per tant la profunditat a la què es destruïren qualssevol de les restes arqueològiques més antigques que hi pogués haver.
En canvi, a una de les cantonades del mercat sembla que hi podrien haver indicis de la presència d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola, gens sorprenent tenint en compte que ja van aparèixer restes quan, fa més de vint anys, es va construïr l'edifici de davant de NyN.
Continuen els sondejos arqueològics, que segueixen destapant paviments de l'antiga fàbrica Puigmartí. Tanmateix, ha aparegut una pintada a la cantonada dels carrers Puigmartí amb Torrijos, on hi posa:
AQUÍ ESTÀ LA... PORTA DEL REFUGI PASSAT - PRESENT - FUTUR
L'activitat dels arqueòlegs ha despertat la curiositat dels veïns i, entre conversa i conversa, en parlar sobre les feines que es van desenvolupant, sembla ser que la pintada que ha aparegut indica la zona no hi podria haver un dels refugis antiaeris de la Guerra Civil Espanyola, vinculada a l'antic vapor Puigmartí.
Seguirem atents.
Aquí podeu veure un vídeo de pocs segons on surt tota la pintada:
https://twitter.com/Laiesken/status/1440691939179827201?s=20
