Aquests són dies històrics. Estem a mig camí d'aconseguir alguna cosa, en un Procés que ja fa temps que no té marxa enrere. Com que el meu Twitter és on batallo aquestes coses, no vull usar gaire aquests dies el blog per fer apunts de poca durada. Com podeu veure, sóc un puto pesat escric molt al blog i voldria tenir apunts més perdurables. Així doncs, us enxufaré posaré aquí un apunt, que es titula Laissez faire, bons catalans, del blog de l'estimat tuitaire @CalaixNikov que es diu Porteu més munició. Ahir, avui i durant els pròxims dies està tenint lloc a Barcelona la resposta al carrer, en format protesta, de l'atzucac a què el govern de la Generalitat ha portat el procés independentista. Fins ara hi havia hagut compromís amb la consulta del 9 de novembre, però l'acceptació de l'ordre de suspensió del Tribunal Constitucional i l'aturada de la campanya ho canvia tot. Altres coses també hi tenen a veure, com ara haver malgastat 2 anys sense haver posat a punt les famossísimes estructures d'estat que segueixen a les beceroles i no permeten mantenir el país L'Endemà de la Declaració d'Independència. No només segueixen a les beceroles sinó que s'han fins i tot privatitzat, com ha passat amb el subministrament d'aigua.
Doncs bé, la famosa Esquerra Independentista ha començat les mobilitzacions contra la prohibició de fer la consulta, mentre que la massa catalanista i independentista només es va mobilitzar amb les concentracions convocades per l'Assemblea Nacional Catalana. Mobilitzacions multitudinàries, però sense pressió real, i havent acceptat la frenada, és a dir, sortint a fer força i presència molt maca i tornant a casa a veure el Barça. Frenada del Procés que tampoc està del tot clara, ja que sembla, segons la sessió del Parlament d'avui, que algunes coses segueixen endavant sobre els preparatius del 9N. En qualsevol cas, a títol personal penso que, si s'obeeix el Tribunal Constitucional, i aquest (podem pujar-hi de peus) no dictarà sentència fins després del 9 de novembre, està clar que, el 2014 (i espero equivocar-me) no hi haurà pas cap consulta. Als mentideros ja es diu que tindrem eleccions entre desembre i febrer, és a dir, convocades just després del 9N. No és un mal escenari, però llavors es podrien haver estalviat tota la pantomima del 9N, i no haver-se compromès tant cagonlaputa.
Bé, ja deixo parlar al convidat xD:
Laissez faire, bons catalans
Indignació, crit al cel, hiperventilació asmàtica… sembla que a la gent d’ordre no li ha caigut molt bé el primer intent d’acampada davant l’Ambaixada d’Espanya a Barcelona. Mala imatge, fent-li el joc a Madrid i a la Caverna, fent la feina del CNI… sí, sembla que fins i tot ajuden a dinamitar el Procés™ els mateixos chemtrails. La vena tietil sorgeix i, com bé ha reflectit Roger Palà, sembla que tota la viabilitat del Procés™ ara depengui del fet que hagin vingut els Mossos a treure als acampats de la cruïlla de Mallorca amb Roger de Llúria.
De debò creieu que a la Caverna li interessa avui dia una imatge de Mossos atonyinant independentistes? De debò creieu que els interessa mostrar que hi ha indepes que no estan a les ordres, instigats i teledirigits per Arturo Más? Qui encara pensi que sí és molt mal estratega. Tota la campanya de la Caverna se centra en que el suflé independentista™ és un moviment artificial i inexistent realment al carrer, que no sorgeix del poble sinó d’unes elits interessades i que en tot cas quan la gent surt al carrer són una massa adoctrinada per mitjans i associacions subvencionades.
Què guanyaria la Caverna traient a tota portada que hi ha moviments alternatius independentistes no alineats amb la dreta catalana? Res. Quedarien en evidència i esmicolarien ells mateixos tota la seva estratègia davant dels seus lectors. I tontos ho semblen però no ho són. Així que us recomano que respireu una mica més pausadament i, ja de pas, que deixeu d’obsessionar-vos amb el que pugui arribar a la Caverna ja que quan no tinguin titular o la foto sempre els quedarà el Photoshop i la mentida. Als únics que no interessa que quedi palès que el Procés™ és heterogeni i amb diferents actors i formes de fer són a qui es queixa de que això no representa a tothom. Qui té el monopoli de la reivindicació de la independència? Ningú! I si algú s’erigeix, que vingui i en parlem de societats amb diversitat i tal i moviments transversals i heterogenis.
No està bé acampar-hi? Pensem-hi. Amb tota seguretat si, en comptes de desallotjar l’acampada s’hagués permès sine die, la major preocupació de la majoria d’independentistes seria per trobar a Productes de la Terra la samarreta amb la icona o imatge de l’Acampada9N, missatges d’èpica, paral·lelismes amb el setge 1714… fins i tot justificaríeu que estigués tallat un carrer de l’Eixample barceloní com si fossin unes obres d’arranjament. Gairebé tothom ha fet algun cop una acció pacífica de protesta (sigui una asseguda, una acampada, una encadenada…) i a molts els han tret amb el joc d’arrencar cebes. Quan ha sortit bé tot són aplaudiments, i si no té un final feliç tot depèn de quin cos policial ho ha perpretat, curiós. oi?
El problema no ha estat l’acció en sí, reconeixeu-ho. Si no, també us hauria indignat que un grup de jerquies s’hagin concentrat el mateix dia davant del Congreso amb la conseqüent aparició de la CNP donant empentes. Aquest dimarts al matí a Can Twitter tot han estat retuits d’indignació contra l’actuació dels homes de Jorgito i suport als jerquies, que anaven arropats en tot moment per Joan Tardà. I cap crítica, senyors. Allò no era unilateral ni buscant la confrontació? Doncs l’acampada tampoc. Oi que no representava a tot el Procés™ i no passa res, cada col·lectiu és lliure d’expressar-se per la causa comuna? És el que es coneix com a desobediència civil, que no equival a agafar cap metralleta sinó fer accions totalment pacífiques. Quedar-se quiet i no moure’s, no exercir violència, cap atemptat contra l’autoritat. Des de la tan glorificada PAH fins als moviments veïnals, tothom n’ha fet servir.
Que es pot anar de mare? Com qualsevol acció per molt cívica que es pretengui. Sempre pot passar i ja entrem en una tómbola. Agents infiltrats i provocadors podien aparèixer tan a l’acampada com podien haver aparegut a la V o a qualsevol concentració de qualsevol municipi petit o gran. També podria haver aparegut un exèrcit extraterrestre a envair la Terra i no va passar. El problema aquí és si un acte que es boicoteja donarà mala imatge o no en funció dels vostres prejudicis cap a qui fa l’acció i qui la rep. O donava mala imatge al Procés™ que apareguessin uns violents a la Delegació de la Generalitat a Madrid? Aleshores la interpretació del boicot depèn d’identificar si els boicotejats són bons i dolents? Vaja…
No basem els arguments en possibilitats sinó en fets, si us plau. Igual que tampoc basem els nostres crits al cel en prejudicis, que se us veu el llautó. Em molesta molt que durant tots aquests mesos molta gent que porta una dilatada experiència en reivindicacions callem davant de quines accions tietils en pro de la independència que ens semblen que donen pitjor imatge al Procés™ que benefici. I callem, en pro de no semblar díscols o que fomentem la divisió i destrossar la imatge d’unitat. “No passa res, no s’acaba el món amb aquella acció”, “no suma però tampoc resta“. I tot continua endavant.
Que cadascú protesti com bonament pugui o sàpiga. Tenim davant un enemic pitjor que qualsevol mala imatge que es pugui donar. A més, males notícies: la bona o mala imatge ni ho és tot ni és determinant i sí ho és protestar o no fer res. Deixeu fer ja que la intenció és bona. Laissez faire, deixeu acampar.
Això sí, porteu com a mínim unes croquetes… o algo.
PD: Un altre dia ja parlarem sobre la Brimo (foto: Jordi Borràs)
Indignació, crit al cel, hiperventilació asmàtica… sembla que a la gent d’ordre no li ha caigut molt bé el primer intent d’acampada davant l’Ambaixada d’Espanya a Barcelona. Mala imatge, fent-li el joc a Madrid i a la Caverna, fent la feina del CNI… sí, sembla que fins i tot ajuden a dinamitar el Procés™ els mateixos chemtrails. La vena tietil sorgeix i, com bé ha reflectit Roger Palà, sembla que tota la viabilitat del Procés™ ara depengui del fet que hagin vingut els Mossos a treure als acampats de la cruïlla de Mallorca amb Roger de Llúria.
De debò creieu que a la Caverna li interessa avui dia una imatge de Mossos atonyinant independentistes? De debò creieu que els interessa mostrar que hi ha indepes que no estan a les ordres, instigats i teledirigits per Arturo Más? Qui encara pensi que sí és molt mal estratega. Tota la campanya de la Caverna se centra en que el suflé independentista™ és un moviment artificial i inexistent realment al carrer, que no sorgeix del poble sinó d’unes elits interessades i que en tot cas quan la gent surt al carrer són una massa adoctrinada per mitjans i associacions subvencionades.
Què guanyaria la Caverna traient a tota portada que hi ha moviments alternatius independentistes no alineats amb la dreta catalana? Res. Quedarien en evidència i esmicolarien ells mateixos tota la seva estratègia davant dels seus lectors. I tontos ho semblen però no ho són. Així que us recomano que respireu una mica més pausadament i, ja de pas, que deixeu d’obsessionar-vos amb el que pugui arribar a la Caverna ja que quan no tinguin titular o la foto sempre els quedarà el Photoshop i la mentida. Als únics que no interessa que quedi palès que el Procés™ és heterogeni i amb diferents actors i formes de fer són a qui es queixa de que això no representa a tothom. Qui té el monopoli de la reivindicació de la independència? Ningú! I si algú s’erigeix, que vingui i en parlem de societats amb diversitat i tal i moviments transversals i heterogenis.
No està bé acampar-hi? Pensem-hi. Amb tota seguretat si, en comptes de desallotjar l’acampada s’hagués permès sine die, la major preocupació de la majoria d’independentistes seria per trobar a Productes de la Terra la samarreta amb la icona o imatge de l’Acampada9N, missatges d’èpica, paral·lelismes amb el setge 1714… fins i tot justificaríeu que estigués tallat un carrer de l’Eixample barceloní com si fossin unes obres d’arranjament. Gairebé tothom ha fet algun cop una acció pacífica de protesta (sigui una asseguda, una acampada, una encadenada…) i a molts els han tret amb el joc d’arrencar cebes. Quan ha sortit bé tot són aplaudiments, i si no té un final feliç tot depèn de quin cos policial ho ha perpretat, curiós. oi?
El problema no ha estat l’acció en sí, reconeixeu-ho. Si no, també us hauria indignat que un grup de jerquies s’hagin concentrat el mateix dia davant del Congreso amb la conseqüent aparició de la CNP donant empentes. Aquest dimarts al matí a Can Twitter tot han estat retuits d’indignació contra l’actuació dels homes de Jorgito i suport als jerquies, que anaven arropats en tot moment per Joan Tardà. I cap crítica, senyors. Allò no era unilateral ni buscant la confrontació? Doncs l’acampada tampoc. Oi que no representava a tot el Procés™ i no passa res, cada col·lectiu és lliure d’expressar-se per la causa comuna? És el que es coneix com a desobediència civil, que no equival a agafar cap metralleta sinó fer accions totalment pacífiques. Quedar-se quiet i no moure’s, no exercir violència, cap atemptat contra l’autoritat. Des de la tan glorificada PAH fins als moviments veïnals, tothom n’ha fet servir.
Que es pot anar de mare? Com qualsevol acció per molt cívica que es pretengui. Sempre pot passar i ja entrem en una tómbola. Agents infiltrats i provocadors podien aparèixer tan a l’acampada com podien haver aparegut a la V o a qualsevol concentració de qualsevol municipi petit o gran. També podria haver aparegut un exèrcit extraterrestre a envair la Terra i no va passar. El problema aquí és si un acte que es boicoteja donarà mala imatge o no en funció dels vostres prejudicis cap a qui fa l’acció i qui la rep. O donava mala imatge al Procés™ que apareguessin uns violents a la Delegació de la Generalitat a Madrid? Aleshores la interpretació del boicot depèn d’identificar si els boicotejats són bons i dolents? Vaja…
No basem els arguments en possibilitats sinó en fets, si us plau. Igual que tampoc basem els nostres crits al cel en prejudicis, que se us veu el llautó. Em molesta molt que durant tots aquests mesos molta gent que porta una dilatada experiència en reivindicacions callem davant de quines accions tietils en pro de la independència que ens semblen que donen pitjor imatge al Procés™ que benefici. I callem, en pro de no semblar díscols o que fomentem la divisió i destrossar la imatge d’unitat. “No passa res, no s’acaba el món amb aquella acció”, “no suma però tampoc resta“. I tot continua endavant.
Que cadascú protesti com bonament pugui o sàpiga. Tenim davant un enemic pitjor que qualsevol mala imatge que es pugui donar. A més, males notícies: la bona o mala imatge ni ho és tot ni és determinant i sí ho és protestar o no fer res. Deixeu fer ja que la intenció és bona. Laissez faire, deixeu acampar.
Això sí, porteu com a mínim unes croquetes… o algo.
PD: Un altre dia ja parlarem sobre la Brimo (foto: Jordi Borràs)
